Aquest va ser el seu conte:
IL•LUSIONS
És fosc, miro les estrelles i ja no sé quina és la més gran, els pares i avis diuen, aquella, aquella la d’Orient, i per a mi totes són iguals.
La meva germana em mira de dalt a baix i tot girant el cap em diu, ... “aquest any no pararan”.
Ja em fa por això de l’AVE, .... això d’estar connectat amb Barcelona i Madrid igual passen de llarg o potser no els dóna temps a baixar, o vet a saber.
Ai! Majestats quan he somiat en aquest dia, sort que les il•lusions dels nens no estan en crisi, i les vostres paraules que transmeten alegria tampoc entenen d’això.
Que poc costa treure un somriure i fer contents als nens, el fet de tenir-vos presents no val diners, i això és una alegria i record que dura tot un any.
Els nens també sabem que no tot són joguines i amb poca cosa som de contentar, una abraçada, un somriure, una carantoina, un petó,....... potser ja demano massa coses, però això és fàcil i ben segur que ens ho podeu fer arribar i ens fareu molt feliços, tampoc pesa gaire i no ocupa espai.
Bé, Majestats, us deixo treballar i espero amb molta il•lusió aquesta nit tan màgica i que pugueu fer realitat el somni de tants i tants infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada