Exposició de pintura sobre el tema de jardins i visita de l'artista Nono García

El proppassat dijous 15 de maig vam inaugurar una exposició de pintura al vestíbul de l'escola sobre el tema dels jardins, lligant aquesta activitat que fem anualment amb el projecte Comènius, que com ja sabeu tracta els jardins com a tema central.

Vam tenir ocasió de rebre la visita de l'artista murcià Nono García que va oferir un taller molt interessant al que van assistir els nens i nenes de 4t de primària. Durant el mateix el pintor va comentar diferents aspectes de la vida quotidiana d'un artista i va respondre a les preguntes dels alumnes. Ja per finalitzar ens va fer un quadre que resta a la nostra exposició. 

Des d'aquí li volem agrair la seva visita i atencions. Si voleu podeu clicar a l'enllaç per veure que bé s'ho van passar a l'exposició "Gardens" del hall de l'escola. En la mateixa hi participen artistes nacionals de gran nivell com ara Josep M.Batlle, Joan Català, Agustín Serrate, Cristóbal Pérez, Manel Crosa, Joan Espax i Nono García.

Així doncs, el nostre més sincer agraïment a aquest últim que va ser l'encarregat d'inaugurar la mostra, a la vegada que va oferir una demostració de pintura pels alumnes de quart curs que també el van entrevistar.

Us convidem a venir a veure-la ben aviat!

Bring back our girls very soon

Dimarts 13 de maig de 2014

Una alumna i un alumne de sisè de l’escola Frederic Godàs (la DoraV. i el Joel P.) van llegir un manifest a l’hora del pati per a demanar que tornin a les seves famílies les nenes nigerianes segrestades.

Quan per megafonia s’escoltava  “enlairem els nostres desitjos”” tot l’alumnat de tots els cursos aixecaven les lletres amb les dues mans i hom podia llegir :

BRING BACK OUR GIRLS VERY SOON PLEASE!

MANIFEST 1

Uns segrestadors es van emportar més de dues-centes alumnes d’una escola de Nigèria el passat 14 d’abril. Avui ens reunim al pati de l’escola per protestar contra aquesta injustícia.

Ni els segrestadors ni ningú  pot obligar a rebre una educació religiosa per la força. La Unió Europea i els seus estats i les escoles de Lleida volem que es resolgui aquesta situació i que les nenes tornin amb les seves famílies el més aviat posible com nosaltres volem estar amb les nostres.  
  
BRING BACK OUR GIRLS VERY SOON PLEASE!

MANIFEST 2

L’escolarització és un dret que ens dóna igualtat d’oportunitats i llibertat. Demanem al govern de Nigèria i al grup gihadista Boko Haram que alliberi les prop de 300 estudiants que es troben segrestades.

TORNEU LES NOSTRES COMPANYES BEN AVIAT!

5è Visita a la Paeria de Lleida

El passat dimecres, dia 30 d’abril, els i les alumnes de 5è de primària de l’escola Frederic Godàs vam visitar la Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida. La seu del consistori és el Palau de la Paeria.

Però d’on prové el nom de paeria? Per paeria s'entén la casa del paer en cap, terme amb què són anomenats els batlles dels ajuntaments de Lleida i Cervera. El terme paer procedeix de la paraula llatina paciarium, que significa home de pau. Aquesta forma d'anomenar els batlle, en el cas de la ciutat de Lleida és un privilegi atorgat l'any 1264 pel rei Jaume I als antics cònsols de la ciutat. L'actual paer en cap, batlle, de Lleida és Àngel Ros.

Pel que fa a l’arquitectura, l'edifici segueix l'estil del gòtic català. La façana (obra de l'arquitecte Agapit Lamarca i Quintana) conté tots els elements més habituals en aquesta escola. Arran de terra, hi ha una portalada coronada per un arc de mig cercle que recorda el romànic, ja que falta la punta típica del gòtic, mentre a la segona planta una sèrie de finestres estretes i altes tornen al tema romànic amb semicercles a sobre i dues columnes esveltes cada una. Les finestres a la primera planta són molt petites i estretes, la qual cosa dóna un aspecte defensiu al palau. A dalt de la porta hi ha tres escuts amb la Senyera Reial; el d'enmig porta, a més, una corona reial.

El Palau de la Paeria de Lleida, que allotja la Casa de la Vila des del 1383, és un dels millors edificis del romànic civil tardà conservats a Catalunya, tot i que ha estat molt restaurat. El palau, bastit el segle XIII, fou originalment residència dels Sanaüja, senyors de les Borges Blanques, que el vengueren al Comú o Paeria el 1342. Des d'aleshores ha sofert importants reformes.

En quant a l’art, també cal dir que vam visitar el Saló del Retaule de la Paeria de Lleida on es conserva el Retaule de la Verge dels Paers, que durant el 2012 va viatjar al Museu Nacional d'Art de Catalunya per a l'exposició Catalunya 1400.

Va ser una visita molt interessant que ens va permetre conèixer millor la nostra ciutat.